avatar

NIKON Creative Lighting System (CLS)

art28_IMG

Si t’atrau la paraula ‘Strobist’ segurament t’ha sorgit la necessitat de tenir uns disparadors inalàmbrics per poder disparar flaixos de forma remota. Si sou de Nikon és possible que la vostra càmera i flaix/os siguin compatibles amb el ‘Creative Lighting System’ de Nikon, i amb aquest article pretenc fer una introducció del seu funcionament.

La idea és que el flaix integrat de la nostra càmera pugui actuar com a controlador (commander) de un o més flaixos externs que actuaran com a remots. Si el model de la vostra càmera Nikon no ho permet es pot suplir aquesta funció incorporant un flaix extern al damunt de la càmera que permite configurar-se com a controlador, però aquesta opció no és massa interessant perquè haureu d’invertir uns diners amb un flaix només per fer de controlador, en la majoria dels casos. També hi ha l’opció d’acoplar-hi un controlador de flaix inalàmbric compatible, però l’opció més econòmica i immediata és si la vostra càmera ho permet directament. Per il·lustrar-ho he utilitzar una càmera Nikon D300 i un flaix Nikon SB-800, i en altres models el procediment serà semblant. També hi ha flaixos d’altres marques més econòmiques, com Nissin, que us permetran aquesta funció.

El primer que hem de fer és configurar el flaix integrat de la càmera perquè enlloc de treballar en mode TTL (per defecte) treballi com a controlador. Per això anirem a la secció del flaix integrat dins el menú de configuració personal de la càmera. La figura A mostra la ruta dins el menú d’una càmera Nikon D300.

Figura A

Un cop a dins del menú del mode controlador podrem configurar com volem que actui el flaix integrat, a més a més de controlador, i la resta de flaixos externs que disposem, agrupant-los per grups i canals. La figura B (esquerra) té configurat el flaix integrat en mode TTL (automàtic) però subexposat -1.3 EV, els flaixos del grup A treballen amb mode manual ajustat a 1/32 de la seva potència màxima i els del grup B també amb TTL però sense compensació. El cas de la figura B (dreta) té desactivat el flaix integrat per tal que no afecti l’escena, però ha d’estar aixecat per poder actuar de controlador. Encara que configurem el flaix integrat com a inactiu (–), he comprovat davant d’un mirall que la llanternada mínima necessària que fa el flaix surt a la pròpia foto, és a dir que afecta una mica la il·luminació de l’escena. Si és indispensable que no afecti absolutament gens, tapo el flaix integrat de la càmera amb la mà i això no impedeix que els flaixos remots es disparin. Finalment, també tenim un apartat per definir diferents grups de flaixos assignant-los-hi diferents canals.

art28_figB

Figura B

Un cop configurada la càmera, ara podem passar a configurar els flaixos remots. La figura C mostra la ruta dins el menú d’un flaix Nikon SB-800. La part dreta de la figura C mostra com quedaria la pantalla principal del flaix ajustat com a unitat remota dins el canal 1 i el grup B.

art28_figC

Figura C

Ja ho tenim tot a punt! Ara, al disparar la càmera, els flaixos remots respondran tal i com anem modificant els paràmetres descrits a la figura B. Fa temps que utilitzo aquest sistema, sobretot en fotografia de producte, i estic molt content amb el seu funcionament i la comoditat que m’aporta al poder ajustar constantment els flaixos remots sense necessitat de moure’m del costat de la càmera. Si us voleu comprar uns disparadors inalàmbrics, i encara no ho heu fet, us recomano que abans proveu aquest sistema.

 

Classificat com: Tutorials

2 comentaris a EF / Comenta-ho a Facebook


Pàgines 12345678...277

← Tots els articles del 2014