Miraré d’explicar, de manera resumida, algunes de les coses que vàrem fer a la trobada temàtica per tal d’esvair algun dubte que hagi pogut quedar en l’aire...
El què preteníem era entendre com es comporta la llum, concretament la llum emesa per una unitat de flaix. Per tant, no cercàvem tant l’ús creatiu, l’acabat perfecte o la il•luminació excepcional, si no assimilar conceptes que ens permetran arribar a fer bones il•luminacions en funció de la creativitat i gust personal.
Volíem plantejar fer una il•luminació clàssica de retrat. Vam explicar que es considera que el contrast (la ratio entre llums) més “agradable” era la 3:1 (això no treu que nosaltres vulguem arribat a altres ratios que ens ofereixin acabats més personals i expressius en funció dels nostres interessos). La ratio 3:1 vol dir que entre la llum més intensa reflectida pel model i la menys intensa hi haurà d’haver una diferència d’1 pas i dos terços d’exposició (1 + 2/3 EV). Tenint en compte que les llums es sumen, aquesta relació és de les més fàcils d’aconseguir perquè només caldrà que el llum de suavitzat (que hauria d’il•luminar la major part possible de la cara) sigui la meitat d’intensa (1 pas per sota, -1EV) que el llum principal. D’aquesta manera la part on es solapen les dues llums, al sumar-se, la seva exposició augmenta 2/3EV. Potser cal recordar que el solapament de dues fonts de llum d’igual intensitat (1:1) augmenta 1EV l’exposició. Si la intensitat d’una font de llum és un pas per sota (-1EV) que l’altra (2:1) l’augment de l’exposició és de 2/3EV. Si la intensitat d’una font de llum és de dos passos per sota (-2EV) que l’altra (4:1) l’augment de l’exposició és d’1/3EV i a partir de 3 passos per sota (-3EV), més enllà de la ratio (8:1) l’augment de l’exposició en la zona solapada és despreciable tenint el mateix valor del llum principal.
Bé doncs, vàrem tenir la valuosa col•laboració de l’Anna fent de model i vàrem posar una unitat de flaix on ens va semblar i vàrem fer una primera prova d’exposició per saber el nostre punt de partida. Cal recordar, també, que en aquesta fase de proves, ens convé fixar un diafragma obert perquè el flaix pugui treballar en potencies baixes per tal d’estalviar temps de recàrrega i no gastarem tantes piles mentre ajustem tots els paràmetres. Després ja posarem el diafragma que ens interessi i, segons la llei de reciprocitat, compensarem la potència del flaix en conseqüència.
La primera prova ens mostra una evident sobreexposició...
- Primera presa per saber "on estem"...
Anem a buscar l’exposició correcta de flaix... Ens apropem i fem una fotografia, millor sense focus, de la zona de la cara que ens interessa mesurar...
- Fotografia TEST...
- Histograma mostrant una sobreexposició...
Mirem l’histograma al visor de la càmera i ens surt força desplaçat a la dreta. Hem de tenir en compte que las pell caucàsica estaria situada a uns 2/3 per sobre de la lectura de l’exposímetre sobre d’una carta gris del 18% de reflexió. Als histogrames de la càmera acostumen a tenir unes línies verticals que ens donen unes pautes que ens interessen: La del mig ens indica el punt mig, on es situaria la lectura d’una carta gris, i les altres dues es situen, aproximadament, en 1 pas per sota o per sobre d’aquest gris mig. Per tant, en interessa que la fotografia de test de l’exposició de la cara, el seu histograma es concentri cap a la zona dels 2/3 entre la línia central i la de la seva dreta...
- Fotografia TEST, baixant la intensitat del flaix
- Histograma mostrant una exposició correcta
- Només amb el llum principal...
Posem una segona unitat de flaix per fer de llum de suavitzat i prenem la seva mesura d’intensitat. Com que ens interessa que estigui a 1 pas per sota (-1EV) que l’altra unitat de flaix mirarem que l’histograma no arribi a la línia central...
- Fotografia TEST de la segona unitat de flaix...
- Histograma mostrant l'exposició que ens interessa
- Només amb el llum de suavitzat
Ara fem la fotografia amb els dos flaixos actius i aquest és el resultat...
- Amb les dues unitats de flaix actives
La proporció de les llums és la que buscàvem, però l’Anna no és mereix una llum tan “poc amable”... hauríem de canviar la qualitat de la llum per millorar el resultat, ho aconseguirem d’una manera fàcil i eficaç incorporant un paraigües translúcid entre la unitat de flaix i la model. Vam calcular la pèrdua d’intensitat que era al voltant de 1+2/3 EV que vam afegir a la potència de la llampada dels flaixos i el resultat es pot apreciar molt més amable... no?
(a partir d'aquí no puc afegir més fotografies segons el nou sistema d'EF i segueixo com abans
)
Una vegada estem aquí ens podríem anar plantejat altres aspectes per millorar el retrat: afegir un fons millor, posar un tercer flaix de “contra” per ressaltar els seus cabells... coses que ja formarien part del fet de cercar una intenció concreta a la nostra feina.
Ens resultaria més eficaç, i fàcil d'entendre potser, si les dues unitats de flaix fossin iguals i a la matreixa distància de la model. Seria més senzill jugar només amb la iintensitat de cada flaix per a cercar la ratio que ens interessa i amb el sistema CLS de Nikon es simplifica molt més pel fet de poder variar-los des del mateix menú de la càmera (sempre que al final premem la telca OK
). Però ho vàrem fer així per tal d'insistir en el tema de la mesura i perquè no sempre podrem tenir les condicions idònies... en aquest cas els dos flaixos no tenien el mateix nombre guia...
En Xevi no volia ser menys i també va voler fer de model. En aquest cas vam aprofitar per a fer la mesura del llum sobre una carta gris. Ara la informació “ha de caure” al centre de l’histograma.
La mesura a través de la carta gris és més precisa perquè el gris és sempre e l mateix mentre que la pell pot tenir força variables (bronzejar, maquillatge, lluentors...) que no facin que la seva mesura sigui exacta del tot, però sempre serà un bon punt de partida per afinar l’exposició final segons el nostre gust.
Espero que us pugui servir aquest "mini tutotial pas a pas"...
Autor: espaifotografic Data: dc. nov. 02, 2011 7:47 pm 
