Calunga, ainda um quilombo

[Jasdg]

Us deixo aquesta presentació en vimeo, són setanta-tantes fotografies i dura uns 10 minuts. Reserveu-vos aquest temps i després en parlem si voleu!

https://vimeo.com/43808043

Instal·la el Adobe Flash Player per veure el reproductor.

[juanlopez4691]

Jasdg, hi ha algun problema amb el vídeo que ens vols mostrar; no sembla estar disponible.

[rafelvng]

No veo naaa!

[Jasdg]

Estic tenint problemes per a què Vimeo pugui carregar el fitxer. El segueixo intentant. Quan acabi deixo un missatge! Sento l'espera!

[Jasdg]

Per fi ho he aconseguit!

[Jasdg]

Per fi ho he aconseguit!

Vaja! Ara que per fi ho he pogut pujar, ara no us passeu a veure-ho?

[juanlopez4691]

Em sembla un recull de bones fotos, però trobo que cal una feina rigorosa d'edició (no parlo de Photoshop). Això no està acabat, per dir-ho d'alguna manera.

[Jasdg]

Em sembla un recull de bones fotos, però trobo que cal una feina rigorosa d'edició (no parlo de Photoshop). Això no està acabat, per dir-ho d'alguna manera.

Et refereixes a edició de vídeo? Si és així, per descomptat tens raó. La idea era presentar totes les fotografies d'una manera "ràpida" perquè es poguessin veure. Amb aquesta intenció està fet el vídeo / presentació.

Aitor, el meu fill, està estudiant periodisme i ara està en un intercanvi a Brasil, des de Febrer. Per fer aquestes fotos es van anar uns quants companys a passar una setmana amb aquest poble dels Calunga. Són descendents dels esclaus que havía a les mines d'Or de centre de Brasil, fa uns 200 anys. Uns van fugir i altres van ser alliberats. Han estat molt temps aïllats en petits llogarets. Jo he gaudit molt amb aquest treball perquè m'ha emocionat. Les fotografies estan presentades per ordre cronològic i mentre les anava tractant em sentia més atret per elles i el que m'explicaven. A més, coneixent el meu fill (i no és amor patern) podia viure en primera persona com ha conviscut amb aquests avis, nens, dones.

P.D.: He procurat ser el més asèptic en el tractament de les imatges, però em temo que no ho he estat molt sobre tot veient el resultat en algunes de les fotografies de paisatges i en un vinyetejat excessiu en algun retrat. Sóc conscient ara que veig el resultat, però mentre treballava em sortia el meu jo.

[Pep]

Imagino que en Lopes es refereix a edició de les fotografies com si anessis a fer un llibre, vull dir la tria i l'ordre de les imatges per a explicar quelcom... ara aquest terme sembla que ha quedat aparcat i s'entén sempre com edició digital, però no seria això.

Felicita al teu fill de part meva, crec que ho haguessis d'haver dit en primer lloc que no eren teves, o era un joc?

A mi m'han agradat molt algunes i n'he trobat moltes de repetitives (suposo que per això lo de l'edició).

[Jasdg]

Ah! Entenc. D'unes 450 que em va enviar he seleccionat aquestes 70 i escaig. És cert que hi ha algunes repetitives i d'aquí el filtre inicial. Vaig deixar aquestes perquè creia que narraven molt bé la història. Per exemple hi ha diverses d'una dona de pits enormes i vaig deixar aquest nombre d'elles perquè semblava que eren inseparables, els moviments de les mans, les cares, és com si estigués explicant una història. I la resta de repeticions doncs més o menys el mateix. Volia que el veiés gent acostumada a veure fotografies per veure els punts de vista i per això us agraeixo els vostres comentaris. Coses a tenir en compte .... Si la destinació fos una exposició no hauria d'haver més de 30 - 40 (potser massa fins i tot). Si la destinació fos un llibre pot ser que amb unes 60 podria trobar un bon fil argumental. Si fos un reportatge gràfic hauria deixar en una 12 o 15 no més. I si fos per deixar-les en una presentació hauria escurçar la durada del passi perquè no superés els 7 o 8 minuts. Vaig bé?

Una altra cosa important era l'elecció de si color o blanc i negre. En color tenia el problema del soroll en moltes de les fotografies d'interiors. També en color tenia el handicap de les cares de les persones, no m'agradava com quedaven. Altres en canvi guanyaven molt sobretot les dels nens pels colors que portaven o els paisatges. En fi, que us agraeixo de nou els vostres comentaris.