Hola a tothom, i al senyor Porre en particular;
Una de les primeres coses que en va ensenyar el psiquiatre es que jo no era responsable de les actuacions dels altres. Així dons, no demano excuses pel meu escrit. Si a tu t’ha molestat deu ser per que l’has mirat segons un determinat punt de vista (el color del cristal con que se mira).
Jo no he fet més que expressar una opinió, i si les agencies de qualificació de crèdit poden fer-ho, jo també.
Poder si que he simplificat massa. Vaig a intentar explicar-me:
Quan jo dic “A mi, la feina per la feina no m’interessa molt.”, vull dir que jo soc dels que penso – i no l’únic – que la feina és un procés on s’esmercen recursos i esforços, que només poden estar justificats pel resultat obtingut. Per això dic “Només un resultat excepcional, mesurat de forma objectiva – cosa difícil en art - , en podria fer valorar tota aquesta feinada”
Quan jo dic “Veient el “look” del personatge, i sense cap altre informació, en dona la impressió que repeteix el que sap fer, independentment del resultat” vull dir que, a mi i segons la meva opinió, en sembla observar una estètica en el vestit, pentinat i aspecte general una mica ancorat en el passat.
Quan jo dic” Per altre banda trobo que tots els mecanismes que intervenen en el procés son bastant antiquats, poc precisos i amb moltes possibilitats de espatllar, en qualsevol moment, la copia”, vull dir que penso que tots el mecanismes que es mostren en el vídeo semblen fabricats de manera quasi artesana, possiblement per ell mateix. Això en fa pensar que li va ocasionar una despesa relativament alta, així com bastants assaigs de “prueba error” arribar a reunir tots els aparells necessaris fer efectuar el procés del principi al final. Analitzat això, crec que es perfectament normal que els continuï utilitzant, encara que avui hagi procediments millors. Per altre banda crec que a aquest senyor també l’interessa molt el fabricar mecanismes. No se si més que fer fotografies, però ha inventat i construït coses que ja estaven inventades i construïdes prèviament.
Quan jo dic ”Jo no crec que és faci un vi millor si la premsada del raïm es fa amb els peus”, vull dir que, per mi, no hi ha cap evidencia, en general, que treballar amb sistemes artesans fets al soterrani de casa amb poc mitjans i molt sacrifici i esforç, doni millors resultats que fer-ho amb bons sistemes de producció industrial.
I perquè no quedi cap mena de dubte, no m'ha molestat gens el teu comentari.
Bye.
Usitu.
PD. Si jo hagués de fer una copia així de gran – que no es el cas – la portaria a fer a Sabaté.