Caram! això s'anima... no sé si per l'espenteta del José-Angel o perquè el cap de setmana dona per pensar-hi més. En tot cas us ho agraeixo molt!
Penso que la interpretació del Pep i la del Quim s'ajusten a les dues "grans majories d'interpretació" que he constatat, en funció de si et crida més l'atenció la forma o bé la lluminositat, per bé que guanya lleugerament la interpetació de la lluminositat. Suposo que el el fet de que jo la comenci per la forma de l'arrel més lluminosa, i a l'esquerra, deu ser una barreja de amdues opcions.
Se'm fa molt curiosa la relació que heu establert entre la pedra i el forat. Ara la veig claríssima, però d'entrada no tant degut als capricis de la memòria visual, suposo. De fet, era un forat que feia més d'un metre d'alçada i, "in situ" és una relació que em costaria molt de veure degut a l'evident desproporció dels dos elements. Al veure la fotografia tampoc li vaig saber veure la relació perquè em venia al cap el forat allargasat. Potser si l'hagués processat d'aquí a un temps, i m'hagués oblidat de com era el forat, m'hagués estat més fàcil veure-hi aquesta relació que tan bé heu marcat. També penso que tal com està funciona millor que si, preveient-ho, hagués baixat més la càmera perquè m'entri més quantitat de forat per igualar el volum amb la pedra. Si el forat negre fos de la mateixa mida de la pedra, sempre quedaria al marge superior de l'enquadrament i penso que molestaria una mica. Així tal qual està, ens suggereix un final de forat igualat al de la pedra... no sé si m'explico bé. Dins l'estudi de la percepció Gestalt, potser encaixaria en la llei de tancament i la de semblança: La llei de tancament diu que no ens fa falta veure una forma sencera per imaginar-la complerta (si aquesta forma la coneixem, en aquest cas un quadrat). La llei de semblança diu que tendim a relacionar dos objectes que tenen formes semblants.
Jo, de fet, al veure l'escena vaig imaginar-me unes arrels que tenien un "conflicte" amb una pedra i em vaig centrar en intentar potenciar aquesta idea, la fotografia també es podria titular "arrels menjapedres" i em vaig imaginar el recorregut visual com una serp fent una maniobra de distracció fins trobar el moment just d'atacar-la i, segurament m'he deixat portar per aquesta acció que tenia ben fixada al cap per fer el meu recorregut. Vosaltres, sense tanta parafarnalia, amb més objectivitat, heu sabut trobar millor el recorregut visual perquè heu pogut analitzar "només" els elements que hi ha a la fotografia.
Un exemple més que convé deixar reposar les fotografies perquè perdin aquest component ""emocional"" del moment i les puguem valorar pel que són...
Autor: Porre Data: dj. nov. 18, 2010 10:20 am 
