Breu reflexió de Fernando Puche

[juanlopez4691]

Ja el deveu conèixer, a en Fernando Puche. Regularment escriu articles a la web d'en Valentín Sama, DSLR Magazine, a la secció Diario de un fotógrafo. Solen ser texts que conviden a certa reflexió, s'estigui d'acord o no amb el contingut. En aquesta ocasió, m'ha semblat interessant destacar el darrer escrit, molt breu.

Jo l'he trobat prou interessant, especialment alguna de les preguntes que planteja.

[Janus]

poques pauraules basten per dir les coses que són de veritat.

[ZonePlate]

Jo penso que toca el dit a la llaga i és el que hem dit altres vegades... també, penso, és el reflex de l'època que vivim que tenim moltes maneres diverses per a expresar-nos i comunicar-nos però no sabem gairebé que dir-nos. Som capaços de justificar la gran dificultat tècnica per aconseguir aquella fotografia, però ens costa més expresar la motivació que ens ha portat a generar aquella imatge... és més fàcil criticar la nitidesa d'una fotografia però no tant si l'enfocament de l'autor és l'adient pel que pretenia expresar... prémer el disparador i que la imatge sigui correcta és força fàcil, però prémer el disparador i que la imatge sigui interessant ja cal posar-hi una mica més de la nostra part.

[juanlopez4691]

Si haig de triar una, jo hem quedo amb la idea que el viatge de la creativitat i l'expressió, sigui pel mitjà que sigui, és un camí que s'ha de fer tot sol.

[ZonePlate]

Jo hem quedo amb la idea que el viatge de la creativitat i l'expressió, sigui pel mitjà que sigui, és un camí que s'ha de fer tot sol.

Sí, això ja fa temps que jo ho tinc clar... massa clar!... aquesta soledat sovint ha de ser, també, física i potser és el més complicat que s'entengui des de l'entorn més directe...

[Albert]

En el poc temps que porto en el mon e la fotografia ja ho he entès, la tècnica es pot aprendre amb 'relativa' facilitat.

El que m'és mes difícil es justament això aprendre a mirar i encara mes, amb el que veig explicar una mica el garbuix de pensaments i idees que em volten pel cap.

[noxeus]

El que diuen els dos Joans, ho entenc, encara que probablement es tracti més del fruit de l'anàlisi d'un temps molt concret. Possiblement el seu moment present, però segurament mutarán la idea. Perquè no es tracta necessàriament de fer el camí sol. És suficient fer-ho sense pujar a cavall de l'altre. Es pot trobar originalitat i creativitat estant en companyia. De fet grans fotografs s'han creat dins de formes de companyia, com podria ser per exemple els grans fotògrafs sorgits del corrent Bauhaus.

El Porredon diu que és fruit d'una època. Bé, no sé. A que et refereixes amb aquesta època? Ho dic perquè quan jo tenia 18 o 19 anys ja escoltava aquest argument de l'època. Ara que tinc 60 començo a pensar que aquesta època està una mica dilatada.

[juanlopez4691]

Es pot trobar originalitat i creativitat estant en companyia. De fet grans fotografs s'han creat dins de formes de companyia, com podria ser per exemple els grans fotògrafs sorgits del corrent Bauhaus.

No renego de la companyia, no és això el que volia dir. El que crec és que tot procés creatiu és un a experiència personal i íntima. Només un mateix pot trobar les seves fites, fer el seu procés i amb temps, esforç i una mica de sort, arribar on volia, però tot solet. Això no treu que es puguin compartir els resultats, previs o finals, i posar en comú dubtes i conclusions. Però cadascú ha de "construir" els seus propis "dubtes i conclusions".

És ben natural. Inclús quan es fa una sortida en grup, hi ha determinats moments que s'atura la xerrameca i cadascú tria el seu racó, la seva foto.

[ZonePlate]

El Porredon diu que és fruit d'una època. Bé, no sé. A que et refereixes amb aquesta època? Ho dic perquè quan jo tenia 18 o 19 anys ja escoltava aquest argument de l'època. Ara que tinc 60 començo a pensar que aquesta època està una mica dilatada.

Si no ha quedat clar, volia dir que és fruit de l'època que estem vivint, la actual, on sembla que estem sobressaturats de possibilitats tècniques per a fer coses però que no acostumem a "cultivar" com fer servir aquestes possibilitats tècniques. Podem comunicar-nos facilment amb tot el món però no sabem que dir... tenim càmeres que ens poden fer, per si soles, unes fotografies tècnicament perfectes, però encara, i per sort, no decideixen sobre el contingut de la fotografia. La tècnica hauria d'estar al servei de la nostra mirada...

També volia comentar el paràgraf que ha seleccionat el Joan Lopez, però ell ja ho ha fet amb una idea molt semblant a la meva i molt millor, per tant, no tinc res més a afegir als seus arguments...

[noxeus]

Si no ha quedat clar, volia dir que és fruit de l'època que estem vivint, la actual, on sembla que estem sobressaturats de possibilitats tècniques per a fer coses però que no acostumem a "cultivar" com fer servir aquestes possibilitats tècniques.

Que si, que si, que m'havia quedat clar, però jo t'ho posava en qüestió esmentant que fa 40 anys (més enrere jo no arribo fotogràficament, pero mol me temo que també es donava) l'argument era el mateix: molta preocupació per la tècnica i poc contingut.

Lopes: Que també; que te he entés perfectament, pero he recordat aquell compte zen:
Maestro, si el bushido (el cami de guerrer) debo transitarlo solo, como ¿aprenderé a luchar sin un rival?
-Tu rival aparecerá cuando tengas vencida tu propia sombra.

En el cas que ens ocupa, aquesta ombra, sempre he pensat que era la nostra pròpia indefinició, manca de propòsit i direcció concreta d'on volem arribar.