Ens agraden els concursos. Però fins a quin punt? Fins al punt de “regalar” les obres que presentem i deixar de ser els pares de la criatura a tots els efectes? Això en el cas que guanyéssim el concurs, és clar, tampoc ens passem ara. Però ho faríem si ens donessin com a premi una càmera de fotos compacta de 14 megapíxels i video HD? No? I a canvi d’una càmera rèflex, dos objectius, un flaix, un netbook i força coses més entre les quals una cafetera? Sí, sí, una cafetera, però no una cafetera italiana de les de tota la vida, ni de les de premsa francesa: una cafetera de càpsules de les que es porten ara. I tant que sí, no? A canvi d’això li regalo les fotos amb un llacet i tot! Total, què en farem de la nostra humil foto? Penjar-la al nostre bloc i que ens la robi algú? Ah, no, que per a això li posem una marca d’aigua ben gran, al mig, marcant territori.

Doncs bé, avui és 12 d’octubre, dia en què el tenor Luciano Pavarotti hauria celebrat el seu 75è aniversari i altres celebren que fa 518 anys des que Cristòfol Colom els va desembarcar a casa. Un fet que ens omple tant d’orgull isatisfacció que també ho celebrem aquí. En fi, la qüestió és que és festiu i, per a fer-ho més distret, té lloc, per tercera vegada la Marató Fotogràfica Fnac L’Illa. Una marató fotogràfica (o raid) és una forma divertida de passar un dia de festa. Tothom va al punt de trobada, l’organització diu el tema a fotografiar el mateix dia de la prova i, au, a ser originals i creatius, i a fer fotos. Quan acabes descarregues les fotos allà mateix i que guanyi el millor. A més, els premis de la 3a Marató Fotogràfica Fnac L’Illa són molt sucosos (15000 euros en premis, diuen). Com que el premi s’ho val i la participació és alta (limitada a 2000 persones) el jurat també és de categoria (aquesta és de les poques parts d’aquest article sense sarcasme -que algun el conec i l’aprecio, no fotem-): Iñaki Relanzón, Paco Elvira i Valentín Sama.

La Marató Fotogràfica en qüestió no hauria de tenir cap transcendència més enllà de la pròpia realització de l’activitat si no fos per la notícia que llegíem fa pocs dies al bloc de la Maria Rosa Vila: Iñaki Relanzón renunciava a formar part del jurat. Segons el reconegut fotògraf de natura “les bases vulneren tots els drets de la Propietat Intel·lectual dels autors” i és per això que ha rebutjat participar en un concurs (com a jurat en aquest cas) amb unes bases abusives.

Però la reacció de l’Iñaki Relanzón no ha quedat en un gest més que lloable però aïllat, no. Paco Elvira va prendre la mateixa decisió pel mateix motiu. I Valentín Sama també renunciava per motius similars. Així que davant d’aquests abandons i del rebombori que se n’estava fent per tota la comunitat fotogràfica a internet, l’organització va decidir modificar les bases i fer més laxa la polèmica clàusula.

Efectivament, a les bases del concurs deia el següent: “Los derechos de autor de las obras premiadas pertenecerán a G.A. FNAC España, S.A. La compañía se reserva el derecho a editar, traducir o reproducir total o parcialmente el contenido de las fotografías, así como se reserva el derecho de su distribución por todo el mundo. Dicha cesión en exclusiva atribuye a la organización de la maratón de explotar las fotografías con exclusión de cualquier otra persona, incluyendo al propio autor sin que por ello pueda reclamar ningún tipo de remuneración”.

Aquest punt de les bases permet a la FNAC fer allò que li sembli amb les fotos guanyadores. L’autor, acceptant les bases pel fet de participar, dóna tots els drets sobre la seva foto premiada. Només falta vendre-li l’ànima a l’empresa que organitza el concurs. Eh!, però el primer premi és una passada. N’hi ha que es vendrien la mare per molt menys, tots en coneixem algun.

Però com hem dit, l’organització ha modificat aquesta part de les bases. Després del canvi, les bases diuen això altre: “Los participantes y ganadores del Maratón son en todo momento los propietarios de los derechos de autor de las fotografías presentadas y premiadas”, faltaria més. “Fnac España S.A. se reserva el derecho a editar y/o reproducir total o parcialmente las fotografías premiadas, y se reserva el derecho a su distribución por todo el mundo indefinidamente”. I, per últim: “Los ganadores renuncian a reclamar cualquier tipo de remuneración a la Organización por el uso de las fotografías premiadas, siempre y cuando se utilicen para la difusión y promoción de este Maratón Fotográfico o siguientes”.

Un canvi substancial que acosta, o fins i tot iguala, aquestes bases a les d’altes concursos en els quals molts de nosaltres hem participat… potser sense haver parat atenció a la part on explicaven això. I si no deien ben bé això sinó que eren més restrictives?

Per desgràcia aquest no és ni el primer ni l’últim cas en què un concurs no respectarà els drets d’autor. Però sí és el cas en què el jurat i la difusió per internet van fer canviar unes bases abusives. Tant de bo tots n’aprenguem: que els que redacten les normes tinguin una mica més de consideració, que el jurat sigui coherent amb el que pensen (com ho han estat l’Iñaki Relanzón, Valentín Sama i Paco Elvira) i que els participants es plantin en casos així i no participin. Perquè mentre hi hagi concursants que accepten (per activa o per passiva) normes com aquestes, hi haurà concursos que les continuaran incloent a les seves bases.

El llibre es titularà “Lensbaby: Bending Your Perspective” és una obra del fotògraf Corey Hilz, un dels gurús de Lensbaby. Contindrà galeries d’imatges esplèndides, realitzades per alguns dels autors més coneguts en el món de les Lensbaby, així com també una bona pila de tutorials per aprendre a executar determinades imatges.

Però al llibre també hi figuraran almenys una dotzena d’imatges seleccionades al concurs que esmentàvem a l’inici d’aquest article. Es poden presentar dues fotografies i per participar-hi només cal pujar les imatges a través de la pàgina del concurs de Lensbaby. Allà hi trobareu detallades les escasses normes que cal complir.

Teniu temps fins a final d’any per enviar les vostres fotografies i canviar, si us ho repenseu, les que hagueu enviat per unes altres de millors. Durant aquest temps a la mateixa pàgina es podran veure les fotografies enviades pels participants però es podrà votar cap fins l’1 de gener de 2010, dia en què comença el període de votació popular (que dura una setmana) per a passar-les pel sedàs.

D’entre les fotografies que superin aquest primer tall l’autor del llibre, Corey Hilz, i el president de Lensbaby, Craig Strong, triaran les imatges que formaran part del llibre. El 15 de gener, es faran públiques les obres seleccionades.

Així que si teniu alguna lent de la casa Lensbaby ja hi podeu anar pensant. I si no en teniu però estàveu indecisos, potser és hora de demanar-li al tió que us en cagui una (i no perdre temps, que llavors us quedaran 7 dies per fer les fotos!).

Per a més informació aquí.

Recordem a tothom que encara hi vulgui participar, que aquest proper dissabte dia 24 s’acaba el termini per penjar les fotos a l’apartat del concurs. Al mateix fil hi trobareu les bases.

El diumenge es muntara una galeria-show per poder visionar totes les imatges presentades i a partir d’aquest moment, tots els que han participat podran començar a puntuar les fotos preferides tot responent al fil de la mateixa galeria.

El premi del concurs del mes de maig és un exemplar del llibre Writers de Magnum Photos que serà enviat ben aviat al guanyador, qui a més haurà de triar el tema per al proper concurs de juny.