• Fa un any que existeix el projecte Digital Photography Best Practices Workflow, un interessantíssim conjunt de recursos, consells i articles.
• Vam descobrir la història de Gary Stochl i els seus 40 anys de fotografies en l’anonimat.
• Ens van fascinar les fotografies d’aus d’Andrew Zuckerman.
• Van sortir a la llum 4000 fotografies aèries inèdites de la Segona Guerra Mundial.
• Ens va sorprendre l’obra de qui es fa anomenar “el decapitador”.
• Ens vam assabentar de la relació entre Louis Daguerre i Samuel Morse.
• El novembre passat google inventava Image Swirl, un nou cercador d’imatges que encara està en fase de proves.
• I fa un any que els usuaris de flickr poden oferir fotos a Getty Images.

Era el 14 d’agost de 1945 quan la població nord-americana celebrava el final victoriós a la Segona Guerra Mundial. Els novaiorquesos van sortir al carrer i, en un dels llocs més emblemàtics de la metròpoli de la costa est americana, Times Square, un soldat de la marina i una infermera es besaven apassionadament davant de tothom, i davant la càmera del fotògraf Alfred Eisenstaedt. Pocs dies més tard la imatge feia la volta al món amb la revista Life.

La fotografia va esdevenir una icona de la victòria dels aliats i durant tres dècades es va desconèixer la identitat dels protagonistes. Edith va escriure al fotògraf la dècada dels 70 per dir-li que era ella la noia de la fotografia. Tot i que fins a tres dones han afirmat ser la infermera fotografiada i s’han disputat aquest honor, la creença més estesa és que es tractava d’Edith Shain. Mai s’ha sabut amb certesa qui era el soldat.

Pel que sembla, ni el soldat ni la infermera es coneixien. Tot hauria estat un acte espontani en l’ambient d’eufòria i embriaguesa que es respirava. El soldat hauria pres la noia, l’hauria besat i s’haurien separat. Edith explicava que havia deixat, tota feliç, fer-se el petó per un soldat que havia lluitat pel seu país.

Des de fa un temps que cada any, el 14 d’agost, es reuneixen persones a Times Square per a repetir un dels petons més famosos, juntament amb el de Robert Doisneau.

Edith Shain moria aquesta setmana a la seva casa a l’altra punta del país, a la ciutat de Los Angeles.

Durant la Segona Guerra Mundial els pilots de la RAF van sobrevolar àrees dominades per l’eix amb la finalitat de realitzar fotografies que serien estudiades pels agents d’espionatge aliats. De totes les que van fer, quatre mil acaben de fer-se públiques. En elles es poden veure escenes tan frapants com el devastador resultat d’un bombardeig en territori alemany (comparable a la superfície de la Lluna amb els seus cràters) o bé les instal·lacions i els equipaments que l’exèrcit nazi disposava pel territori ocupat.

Com diu Allan Williams, director de la National Collection of Aerial Photography, “L’arxiu mostra el món en guerra. El nivell dels pilots era increïble, eren dels millors de les forces aèries. Van ser tants els que van perdre les seves vides que l’arxiu és un memorial”. I és que els pilots s’endinsaven en el territori enemic, de vegades volant a poca alçada per fotografiar amb detall les instal·lacions enemigues i sovint sota el foc dels avions i les bateries antiaèries enemigues.

Quan tornaven els avions, els especialistes analitzaven les imatges per a interpretar el que veien. S’havien d’imaginar què era cada cosa a partir del seu entorn, com si fossin detectius, mesurant distàncies i les formes de les ombres.

Aquestes quatre mil imatges són només una petita mostra dels deu milions de fotografies que s’estan digitalitzant i catalogant actualment. Però no totes es conserven ja que en finalitzar el conflicte molt del material es va destruir en fogueres.

Podeu veure l’arxiu a la pàgina web de la National Collection of Aerial Photography.

Font: The Independent (Galeria d’imatges).